Meritocràcia

Ja vaig pel capítol 2 del llibre “L’Art de la Comunitat“. Aquest capítol està dedicat a planificar la comunitat: Planning Your Community. Us copie l’apartat dedicat a la meritocràcia, un concepte que vaig sentir per primera vegada en el III Congrés de Programari Lliure que es va celebrar a Alacant l’any 2008. Ja sabeu, en versió original i en traducció lliure.

Meritocracy
Before we continue to build the blueprint for our community, I want to take a few minutes to digress and talk about an interesting social attribute that applies to many (but not all) communities: meritocracy.
A meritocracy is a system of governance in which its members are given responsibilities and recognition based upon achievements, merit, and talent. Those who are part of a meritocracy (such as in the Ubuntu and other open source communities) can make tremendous advances in respect and responsibility by simply doing good work. In these communities, money, class, and family connections have little or no impact on the ability to progress and build a reputation.
The magic of meritocracies is that the playing field is level for everyone. Those who work hard and show a recurring commitment to the community are rewarded. Those who think that driving a car with a blue neon light underneath it will impress us are going to be sadly disappointed.
Few would argue that a meritocracy is a bad thing. Its fundamental basis is in rewarding hard work. This concept largely maps to the general life lessons that we are all raised with: work hard and you reap the rewards of your efforts.
In these collaborative meritocracies, our primary goal is to ensure that the communication and contribution channels to collaboration are open, well defined, and enforced. These communities are complex: there are many different aspects that affect how simple it is to become involved and collaborate.
Although meritocracies represent the poster child for what many consider great communities, they are not a requirement. Some communities absolutely distinguish between members based upon who they are, where they come from, and other attributes. This has been particularly applicable for business-oriented communities that maintain a clear hierarchy and members who are by no means considered equal.
Your community needs to decide for itself whether it is a meritocracy. I would, however, tender one piece of advice: if you are involved in a volunteer community that is open to all, I would highly recommend you take a meritocratic approach. It will make your community look and feel more accessible and help to encourage a sense of belonging and equality as opposed to a community divided by classes. From the perspective of new members, the opportunities offered by meritocracies are inspiring. It is hugely attractive to members when anyone can join a community and further themselves and their reputation based upon great work and participation.
If your community is currently or has decided to be a meritocracy, you should communicate this extensively to the outside world. Don’t use the word “meritocracy,” though: most people have no idea what it means. Instead, talk of equality and provide examples of how your members have built their reputations based on their efforts.

(Page 37)

Meritocràcia
Abans de continuar construint el model per a la nostra comunitat, vull prendre uns minuts per fer una digressió i parlar sobre una qualitat social interessant que s’aplica a moltes (però no totes) les comunitats: la meritocràcia.
Una meritocràcia és un sistema de govern en què als seus membres se’ls dóna responsabilitats i reconeixement basat en els èxits, el mèrit i el talent. Aquells que són part d’una meritocràcia (com a la Ubuntu i altres comunitats de codi obert) poden fer grans avenços en el respecte i la responsabilitat amb només fer una bona feina. En aquestes comunitats, els diners, la classe i les relacions familiars tenen poc o cap impacte sobre la capacitat per avançar i construir una reputació.
La màgia de la meritocràcia és que el camp de joc està anivellat per a tots. Aquells que treballen dur i mostren un compromís recurrent de la comunitat són recompensats. Aquells que pensen que conduir un cotxe amb una llum de neó blava per sota d’aquest ens s’impressionen seran tristament decebuts.
Pocs argumentarien que la meritocràcia és una mala cosa. La seua base fonamental és el treball dur gratificant. Aquest concepte abasta àmpliament les lliçons generals de la vida amb que tots hem crescut: treballa dur i cull els fruits dels teus esforços.
En aquesta meritocràcia col·laborativa, el nostre objectiu principal és assegurar que els canals de comunicació i la seua contribució a la col·laboració estan oberts, ben definits i vigents. Aquestes comunitats són complexes: hi ha molts i diversos aspectes que afecten com és de fàcil participar i col·laborar.
Malgrat la meritocràcia representa l’arquetip del que molts consideren comunitats grans, no són un requisit. Algunes comunitats diferencien entre els membres basant-se en qui són, d’on vénen, i altres atributs. Això ha estat particularment aplicable per a les comunitats orientades als negocis que mantenen una clara jerarquia i els membres no són considerats iguals.

La teua comunitat ha de decidir per si mateix si es tracta d’una meritocràcia. Voldria, però, oferir un consell: si vostè està involucrat en una comunitat de voluntaris que està oberta a tothom, recomane prendre un enfocament meritocràtic. Aquest farà que l’aparença de la seua comunitat siga més accessible i contribuirà a fomentar un sentit de pertinença i igualtat davant d’una comunitat dividida per classes. Des de la perspectiva dels nous membres, les oportunitats ofertes per la meritocràcia són font d’inspiració. És summament atractiu per als membres, quan qualsevol persona pot unir-se a una comunitat i aquests i la seua reputació està basada en un gran treball i la seua participació.
Si el seua comunitat és en l’actualitat o ha decidit ser una meritocràcia, vostè ha de comunicar aquesta àmpliament al món exterior. No utilitzeu la paraula “meritocràcia”, però: la majoria de la gent no té idea del que significa. En el seu lloc, parle de la igualtat i proporcionar exemples de com els membres han construït la seua reputació sobre la base dels seus esforços.

(Pàgina 37)

Hi han tantes idees i conceptes interessants en aquest curt fragment. Per exemple, ara que s’acaba d’obrir un procés per a renovar els directors i directores dels centres públics, al cap i a la fi, els administradors/es de les comunitats educatives corresponents. Com se seleccionen aquests community managers? Com diria Xavi Castillo, Això veriueu-ho.

Per cert, el congrés de programari lliure es va celebrar per última vegada l’any 2010. Si els seguidors de programari lliure ens volem trobar al llarg d’aquest 2012 (quan tocaria fer el V Congrés) haurem de muntar alguna cosa més senzilla a l’estil del dinar que vam fer a Alcoi. Cap problema, no volem malbaratar els diners de tots en grans esdeveniments.

Capítols anteriors:

- L’Art de la Comunitat

- La confiança ho és tot

Rectificació en el títol d’aquesta entrada

Entrada rectificada el 27 de gener de 2011.

Com diu el nou títol d’aquesta entrada, he rectificat el títol antic. No porte massa temps en això d’escriure articles en un bloc en la xarxa. Així que tinc dret a equivocar-me. No se si això és pot fer en un bloc (canviar completament el títol d’un article) però si que és pot fer tècnicament, i ho demostre si esteu llegint això. La qüestió és que vaig fer una trampa del tot incorrecta, posar un títol fals a un article per a que els navegants arriben a ell. Però això ja està solucionat.

A continuació deixe el títol i l’entrada que seguia a eixe títol per si voleu saber de que estic parlant.

“1000 i un recursos per fer la PDI més eficaç (II)

Com que se que entre 5 i 10 persones entren al dia a aquest bloc a llegir l’article 1000 i un recursos per fer la PDI més eficaç, que sembla que està tenint molta fama, em prenc la molèstia d’enllaçar en aquesta entrada tres articles per a la reflexió. Si volem usar una PDI o qualsevol altra tecnologia a les nostres aules, a les de tot l’alumnat que acudeix dia rere dia a l’aula, potser cal reflexionar un poc abans.

- 30 maestros amenazan con suicidarse en una escuela de Elche.

- Otra forma de reivindicar es posible. Unidos pero no revueltos.

- PARLEM DE BUTXAQUES? Contra-protesta a la mesura de suprimir les activitats en els centres.

Pensem primer i després decidim.”

No a les retallades en els serveis públics – No a les retallades en educació – Depuració de responsabilitats en el Consell

El passat 10 de gener es va publicar al DOCV el DECRET LLEI 1/2012, de 5 gener, del Consell, de mesures urgents per a la reducció del dèficit a la Comunitat Valenciana.

L’inici del preàmbul que no té desperdici:

La necessitat de reduir l’actual nivell de dèficit públic de la Generalitat, derivat de l’evolució de la crisi econòmica que afecta el conjunt de l’Estat, exigix adoptar mesures extraordinàries i urgents a la Comunitat Valenciana.

Ara resulta que a l’inici del 2012 estem en una crisi econòmica que exigeix mesures a adoptar, mentre al llarg de molts anys ha regnat el desgavell (llegiu la història recent d’aquesta situació al País Valencià en aquest enllaç al reportatge de elpais.com).

Els nostres dirigents, els mateixos que han dilapidat els diners de tots/es fan “una aposta responsable per assegurar i consolidar el resultat pressupostari de la Generalitat entorn de dos eixos fonamentals”. El primer:

a) En matèria de gastos, els ajustos vénen referits al capítol I, «Gastos de personal”, i estos es caracteritzen pel seu caràcter excepcional i vigència temporal limitada.

Si, heu llegit bé, a retallar els drets laborals dels treballadors públics li anomenen ”una aposta responsable”. Jo diria que amb els nostres drets apliquen un pegat als pressupostos autonòmics.

pegat

m 1 1 Tros de tela, de paper, de cuir, etc., que, per mitjà d’un aglutinant, hom enganxa sobre una cosa.

2 fig Cosa sobreposada, com enganxada, a una altra i que no s’hi adiu, no hi lliga.

(en diccionari.cat)

I dubte molt que aquesta mesura tinga “vigència temporal limitada”. Els pegats de la roba sempre es queden fins que ens desfem de la peça. Per això, des de la publicació d’aquest decret de mesures urgents, o millor dit, decret de retallades, hem d’organitzar les nostres mesures per a que el retiren. Si, ara que ens toquen la butxaca, però també toquen els drets del personal públic que està de baixa per una malaltia, també toquen els drets del personal interí al que acomiadaran a dia 31 de juny (diran: “gràcies pel teu treball, però no se si saps que a juliol no hi ha alumnat”).

Que estem fent als centres educatius? Ens estem reunint per a decidir quines mesures organitzem per a que qui signa el decret el retire. De moment, ja estem en una primera fase de denúncia pública de la situació actual. Però, segons he llegit a aquesta notícia, ens queden pocs dies (això espere, de veres) per a denunciar la impossibilitat de comprar gasoli per a calefacció. Sembla que faran l’ingrés en concepte de despeses de funcionament del segon quadrimestre de 2010 aquesta setmana. No sabem d’on trauran els diners per a fer la transferència. Però no els interessa que l’assistència als centres escolars a baixes temperatures (#fabratenimfred) mobilitze a pares/mares i alumnat. Si tenim en compte els deutes que s’estan acumulant i que quan passe el fred no hi hauran més ingressos, és molt possible que acabem el curs fent classes orals a obscures, activitats orals  i controls orals. Cap problema per al Consell.

Algunes denuncies en premsa, blocs i pàgines web:

- No a les retallades als serveis públics! - Fotografia de la concentració i deute de la Conselleria a la web del centre.

- Lluita pel dret a un ensenyament digne! - Denuncia d’uns grups d’alumnat en actuable.es.

- ¡Basta ya de recortes! – Fotografia de la concentració i publicació del manifest en la pàgina web del centre.

- Las aulas dicen basta al Consell - Notícia en levante-emv.com

- Un instituto de Alicante, sin luz por no pagar la factura – Notícia en levante-emv.com

Resistirem

i farem una cridada a l’acció.

La confiança ho és tot

Continuant amb la lectura del primer capítol de The Art of Community de Jono Bacon m’he trobat la següent perla que copie en versió de traducció lliure i versió original. Crec que descriu molt bé els temps que estem vivint en aquesta comunitat valenciana en relació als seus líders.

La confiança ho és tot
Al cor d’aquesta habilitació és la confiança. Com ja hem comentat, la comunitat és fonamental en una economia social, i els seus participants acumulen capital social gràcies a les seues contribucions. Si és el capital social, per la seua naturalesa, un producte de la interacció social, la confiança és fonamental. Si la gent en una comunitat no confia en tu, seràs rebut amb prudència i hauràs de lluitar per construir el teu capital social.
Per als líders comunitaris i gestors, la confiança és un component crític en l’obtenció del suport i la confiança dels membres de la seua comunitat. Anteriorment, hem explorat l’exemple de Barack Obama fent un pas endavant per entusiasmar a una nació en temps turbulents. Part de la raó per la qual els temps eren turbulents va ser una important manca de confiança en el president George W. Bush. Quan la confiança s’esvaeix, les paraules i les promeses perden el seu significat. Quan la confiança està present, les paraules i les promeses prosperen en un món on tenen un propòsit i un potencial.
Confiança, però, no és una cosa que pots aprendre. Tu ets de confiança o no ho ets. Com el meu sogre, va dir a la meua família una nit durant el sopar, “Viu la teua vida amb honestedat, si no, sempre recordaràs que no eres tu mateix.” Les seues paraules ensenyen una lliçó important: quan la confiança és implícita en cada pas que dones, sempre pots tenir confiança en la transparència i l’obertura de les teues accions. Aquest és l’aspecte més important del lideratge de la comunitat, i de la vida mateixa.

(Pàgina 14)

Trust Is Everything
At the heart of this enablement is trust. As we have already discussed, community is fundamentally a social economy, and its participants build up social capital via their contributions. With social capital being, by its very nature, a product of social interaction, trust is critical. If people in a community don’t trust you, you will be met with caution and you will struggle to build your social capital.
For community leaders and managers, trust is a critical component in gaining the support and confidence of your community members. Earlier, we explored the example of Barack Obama stepping forward to enthuse a nation in turbulent times. Part of the reason why those times were turbulent was a significant lack of trust in President George W. Bush. When trust vanishes, words and promises lose their meaning. When trust is present, words and promises flourish in a world where they have purpose and potential.
Trust, though, is not something you can learn. You are either trusted or you are not. As my father-in-law said to my family one evening over dinner, “Live your life honestly—if you don’t, you always have to remember to not be yourself.” His words teach an important lesson: when trust is implicit in every step you take, you can always be confident in the transparency and openness of your actions. This is the most important aspect of community leadership, and of life itself.

(Page 14)

L’Art de la Comunitat

Formem part de diverses comunitats i ningú ens ensenya com participar en eixes comunitats. La Comunitat Autònoma del territori en el que vivim, la Comunitat de propietaris de la casa en que vivim, la Comunitat Educativa dels centres escolars, … I alguns de nosaltres formem part d’altres comunitats: penya ciclista, grup de senderisme, banda de música, … cadascuna amb diversos objectius. La comunitat a la que més temps dedique és la Comunitat Edutictac, una comunitat educativa formada per docents (mestres, professors, professores) del País Valencià.

Fa unes setmanes vaig sentir en el podcast de Pànico en el núcleo una entrevista a Jono Bacon, un administrador de la comunitat Ubuntu. Seguidament vaig descarregar-me el llibre que Jono ha escrit i aprofitant que ha arribat un ebook a casa, l’estic provant amb aquest llibre. Com que sempre que participe en la Comunitat Edutictac apren moltes coses, vull entendre que hi ha darrere d’una comunitat d’aquest tipus, com funcionen, …

A continuació volia copiar un resum ràpid del primer capitol. L’afegiré en versió original i en la traducció lliure. Puc copiar-ho i traduir-ho perquè el llibre té llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0.

So let’s have a quick recap:
• A sense of belonging is what keeps people in communities. This belonging is the goal of community building. The hallmark of a strong community is when its members feel that they belong.
• Belonging is the measure of a strong social economy. This economy’s currency is not the money that you find in your wallet or down the back of your couch, but is social capital.
• For an economy and community to be successful, the participants need to believe in it. If no one believes in the community that brings them together, it fails.
• Like any other economy, a social economy is a collection of processes that describe how something works and is shared between those who participate.
• These processes, and the generation of social capital, which in turn generates belonging, needs to be effectively communicated.

(Page 7)

Ací tenim un resum ràpid:
• Un sentit de pertinença és el que manté a la gent a les comunitats. Aquesta pertinença és l’objectiu de construcció de la comunitat. El segell distintiu d’una comunitat forta és quan els seus membres senten que pertanyen.
• La pertinença és la mesura d’una economia social forta. La moneda d’aquesta economia no són els diners que et trobes en la teua cartera o en la part posterior del teu sofà, sinó que és el capital social.
• Per a que una economia i una comunitat tinguen èxit, els participants han de creure-hi. Si ningú creu en la comunitat que els uneix, aquesta falla.
• Igual que qualsevol altra economia, una economia social és un conjunt de processos que descriuen com una cosa funciona i es comparteix entre els participants.
• Aquests processos, i la generació de capital social, que al seu torn genera pertinença, necessita comunicar-se eficaçment.

(Pàgina 7)

Sankoré en LliureX

En l’article anterior vaig parlar del programari lliure i de codi obert per a pissarra digital Sankoré. Aquesta aplicació la vaig descobrir de la mà del company Samuel. En aquesta entrada només volia afegir quin paquet s’ha de descarregar per a instal·lar Sankoré en LliureX.

——–

Està clar que LliureX és un projecte de la Generalitat Valenciana, la mateixa administració que continua retallant drets als docents de l’escola pública, la mateixa institució que mai troba el moment de destinar diners a reformes i ampliacions de centres educatius públics (ja estem a 2012 i res s’ha fet del projecte que enllace i va ser aprovat al 2009), el mateix organisme que si que té diners per a altres coses més elitistes. Però, a pesar de tot això, qui escriu aquest article continua recolzant la implantació de programari lliure a l’ensenyament al País Valencià independentment de les mobilitzacions en que participe per a defensar l’escola pública d’aquesta manca de recolzament per part de l’administració educativa.

——–

Al que anàvem. El paquet que s’ha d’instal·lar en LliureX 10.09 i 11.09 es troba en http://serge.coude.net/sankore/. Hem de descarregar el paquet per a Ubuntu 10.04: Paquet .deb de Sankoré 1.25.00 pour Ubuntu 10.04-2 Lucid 32 bits. Sempre que vulgam provar algun paquet en LliureX hem de descarregar la versió de 32 bits, encara que l’equip puga funcionar a 64 bits.

Una vegada descarregat, fem doble clic i l’instal·lem i voilà l’alternativa al Notebook i vàlida per a totes les pissarres digitals interactives.

Programari lliure per a pissarra digital

Potser aquesta informació arriba quan ja ens hem acostumat a utilitzar el programari que acompanya a  la nostra pissarra digital. Però no s’ha de perdre de vista ni deixar de provar Sankoré. Aquest programari el podem utilitzar amb qualsevol marca de pissarra digital, sempre que estiguen instal·lats a l’ordinador els controladors de la nostra PDI.

El 25 de novembre de 2010, l’aplicació Uniboard es va convertir en Sankoré, un producte de codi obert, disponible de forma gratuïta i per a que qualsevol persona el puga descarregar i participar en el seu desenvolupament.

Les diverses versions, depenent del sistema operatiu que fem servir, es poden descarregar després d’omplir aquest senzill formulari. També el podem trobar, ja instal·lat, en la distribució GNU/Linux Everest.

Per a obtenir informació sobre els requisits de sistema per a instal·lar Sankoré 3.1, pots consultar la pàgina següent (en anglés)

- El manual d’usuari de Sankoré està disponible en els següents idiomes:

• Français: Guide de l’utilisateur
• English: Sankoré User Guide
• Deutsch: Sankoré User Guide

Més informació sobre Sankoré:

- Software libre para pizarra digital en cenatic.es

- Software libre para pizarra digital en pdinteractiva.blogspot.com

Demostració del programari Sankoré:

Actualizat el 13 de gener de 2012

La versió actual per a Windows falla la importació de fitxers en format pdf. En Ubuntu i LliureX, aquesta característica funciona correctament.

Anuario: Música y Tecnología unidas por LOGO

Introducción al artículo

Llevo años suscrito a la revista Mètode (Revista de difusión de la investigación de la Universitat de València). Hace tiempo que encontré algunos anuarios con una recopilación de artículos en castellano, ya que la revista solo estaba disponible en catalán. Visitando la web de Mètode me he encontrado que ahora publican simultáneamente en catalán y en castellano, cosa que yo no puedo hacer, ya que es duplicar trabajo. Pero me he animado a traducir el artículo de este blog más leído del 2011 al castellano y publicarlo a continuación. En la revista citada ahora hacen los anuarios en inglés… todo llegará. Podeis encontrar la revista digital Mètode aquí (en castellano) y aquí (en catalán).

Traducción del artículo original (en catalán): Música i Tecnologia unides per LOGO (Publicado el 4 de marzo de 2011)

La implantación de Educación para la Ciudadanía en segundo de ESO (en la Comunidad Valenciana) ha hecho que desaparezca la Tecnología en este nivel educativo. Esto es debido a que en primer ciclo de ESO hay un límite en el número de materias, es decir, si ponemos una nueva debe desaparecer otra. Para evitar esta ruptura en el currículo de la materia que imparto, podía haberse implantado la EpC en tercero de ESO, pero esto no ha sido así. No es el objetivo de este artículo entrar en los motivos que ha tenido la administración educativa para hacer las cosas como se han hecho.

Con la desaparición de Tecnología en segundo de ESO se ha equiparado, desde hace dos años, la carga horaria de esta materia con otras dos en secundaria: Educación Plástica y Visual y Música. Creo que esto establece una unión entre estas materias que sólo se cursan de forma obligatoria en dos cursos de ESO.

El vínculo entre Tecnología y la Educación Plástica es evidente. En Tecnología utilizamos la representación gráfica para diseñar proyectos y utilizamos planos técnicos en la realización de la memoria de los objetos o sistemas tecnológicos que se han construido en el taller. Esto lo podemos realizar con las herramientas que nos proporciona el Dibujo Técnico.

Pero, ¿cuál es la relación con la música?

Hace poco la encontré en mi correo electrónico. Un compañero de especialidad, Juan Ramón Fernández, me envió un enlace a un vídeo donde se muestra el funcionamiento del último proyecto que ha realizado: Un xilófono programado en LOGO.

Mediante lectores que captan la señal luminosa de la pantalla mediante un programa en MSWLogo, activan los percutores que reproducen en el xilófono el himno de la Alegría.
Cambiando la prorgramación se pueden reproducir infinitas melodías.

Este proyecto tiene su origen en una máquina musical hecha con un bote programador.

Si queréis saber más sobre cómo se programa en LOGO con lectores de pantalla y su aplicación en la enseñanza no debis dejar de ver el siguiente vídeo. Últimamente no acostumbro a editar vídeos de más de 5 minutos, pero os recomiendo que disfrutéis de los 9 minutos de explicación del profesor Ramón Gonzalo Fernández extraídos de una ponencia de 45 minutos.

Podemos programar el xilófono o cualquier otro sistema utilizando GNU/Linux, ya que hay aplicaciones igual de sencillas que MSWLogo. Por ejemplo, podemos utilizar KTurtle.

Aprovecho este artículo para agradecer al profesor Ramón Gonzalo la ilusión con la que transmite que la Tecnología es útil y necesaria en el sistema educativo. También agradecer a mis compañeras de departamento (Victoria, Antonia y Sonia) todo lo que me han enseñado en la docencia de la Tecnología y lo que deben seguir enseñándome lo largo de los años que nos quedan por delante. Y en el resto de compañeras/s que he conocido a lo largo de los pocos años que llevo enseñando.

Actualizado el 6 de marzo de 2011

Tras el SPAM que hice en twitter para llevar a compañeros de tecnología, de música y otras especialidades al artículo, me comenta Josep Dolset (@xepo99), la aplicación que él utiliza para programar en LOGO con el alumnado de 4º de ESO: xLOGO. Este intérprete es válido para GNU/Linux ya que está programado en Java. Podeis encontrar suficiente documentación para empezar a programar en LOGO (tanto en secundaria como en primaria) en la página del proyecto xLOGO.

Informe anual de 2011 del bloc

El companys de WordPress.com han preparat un informe anual de 2011 d’aquest bloc.

Ací hi ha un extracte:

Un metro de la ciutat de Nova York té 1.200 persones. Aquest bloc va ser vista al voltant de 5,800 vegades l’any 2011. Si es tractés d’un metro de Nova York, es necessitarien al voltant de 5 viatges per portar a tanta gent.

El 2011, es van registrar 48 nous articles. Hi ha un total de 116 articles al bloc.

El dia més ocupat de l’any va ser el 5 de març amb 135 vistes. L’article més popular d’aquest dia va ser Música i Tecnologia unides per LOGO.

En les estadístiques de l’informe apareixen els articles més vistos, que són els següents.

• 1 Música i Tecnologia unides per LOGO
• 2 1000 i un recursos per fer la PDI més eficaç
• 3 LibreOffice 3.3 en Ubuntu 10.04
• 4 Edició de vídeo amb OpenShot
• 5 Integració d’Ardora en LliureX

Aquesta classificació no té cap sentit, perquè la majoria de persones que arriben a algun article d’aquest bloc ho fan amb el motor de cerca de google. I sempre serà més fàcil que augmenten els números dels articles més antics. De fet, aquests 5 són de gener, febrer i març de 2011.

Així i tot, volia afegir una valoració personal d’aquesta llista. Si voleu fer la vostra esteu convidats en la secció comentaris. Amb tota seguretat, la participació en els comentaris és la part més fluixa d’aquest bloc. Si no heu fet cap comentari mai, no apareixerà immediatament, ja que eixa opció està bloquejada per a evitar l’SPAM dels robots.

1. Música i Tecnologia unides per LOGO

Parlant d’SPAM, m’ha sorprés que el primer article de la llista siga “Música i Tecnologia unides per LOGO” però tot té una explicació. L’article va ser publicat el 4 de març i, com indica l’informe, el día amb més visites, 135!!!, va ser el 5 de març. Aquesta dada és sorprenent per a un bloc que rep entre 5 i 20 visites al dia. Però això és degut a que un servidor es va dedicar a fer SPAM de l’article en twitter. No ho tornaré a fer, ho promet. Però en aquell moment em semblava que tothom havia de llegir-lo.

De totes maneres, l’article arreplega un projecte de Tecnologia molt interessant. Esteu convidats a llegir-lo.

2. 1000 i un recursos per fer la PDI més eficaç

El segon article de la llista és, sense dubte, el que més visites rep des de que es va publicar. Crec que el principal motiu és el títol. Li vaig copiar la idea al company Juanfra Álvarez de la seua presentació “1001 suggeriments, recursos i receptes per a fer el moodle del centre més eficaç“, i funciona. Tots/es volem que algú ens done la recepta per a que la pissarra digital servisca per a alguna cosa, i si ens donen mil i un recursos, millor que millor.

D’altra banda, hi ha hagut gent que ha trobat interessant el recurs i l’ha enllaçat en diversos llocs. Entre aquests, vull destacar l’enllaç que algú/na ha posat en la Xarxa docent eduCAT 2.0 (Espai d’acompanyament i formació). L’enllaç està en educat.xtec.cat/group/usuaris_PDI, crec que és un grup de discussió d’usuaris de pissarres digitals. Un grup tancat al que només podem accedir registrant-nos en la xarxa docent. Però si seguiu el primer enllaç d’aquest paràgraf veureu una plana principal molt completa. (això és una crítica constructiva a totes les xarxes docents amb continguts tancats!!!)

3. LibreOffice 3.3 en Ubuntu 10.04

LibreOffice és una alternativa al programari d’ofimàtica OpenOffice, i els dos són l’alternativa a l’Office de Microsoft utilitzat majoritàriament a tot l’univers.

L’article inclou un manual per a instal·lar LibreOffice en una determinada versió d’un sistema operatiu GNU/Linux. Ubuntu és una alternativa a l’universal sistema operatiu de Microsoft.

4. Edició de vídeo amb OpenShot

Parlant d’alternatives lliures, en aquest article parle d’una alternativa a qualsevol dels editors de vídeo que hi ha en el mercat. Bé, però per a poder instal·lar OpenShot o altres editors de vídeo lliures, com Kdenlive, hem de ser usuaris de GNU/Linux.

L’experiència de fer servir OpenShot per a produir audiovisuals ha sigut molt bona, i encara que l’article és de febrer, continue recomanant la seua instal·lació i el seu ús.

i 5. Integració d’Ardora en LliureX

Aquest article inclou un manual que vaig fer perquè una companya necessitava utilitzar aquesta aplicació de creació d’Objectes Digitals Educatius (ODE) en LliureX, la distribució educativa GNU/Linux del País Valencià. L’autor d’Ardora va enllaçar-lo en la pàgina de descàrregues i per això ha aparegut a aquesta llista dels més llegits.

El pròxim any no l’hauria de visitar tanta gent, perquè el manual s’ha anat a wikimanuals i l’enllaç ha seguit el mateix camí. A més, la producció d’articles que inclouen manual disminuirà considerablement, ja que, ara, tot els manuals que prepare els faig directament en l’espai que es va crear a la comunitat edutictac per a eixe propòsit, el de compartir manuals.

Us deixe amb l’informe que han preparat en WordPress.com: Clic ací per a veure l’informe complet (en anglés).

Bones Festes i de regal Everest

 

En aquestes festes de l’any toca fer-nos regals. Així que jo us vaig a regalar programari lliure. Es tracta d’una distribució educativa GNU/Linux basada en Ubuntu 11.10. L’hem fet entre molta gent, encara que als crèdits de la primera pantalla només apareixen tres noms. L’hem feta amb molta il·lusió, pensant que serà útil per als companys/es.

Això si, ve sense caixa, sense envoltori, sense anunci publicitari, sense ordinador (això l’haureu de posar vosaltres). Només tenim algunes captures de pantalla, com la de dalt. Però és per a totes i tots els que penseu que us pot servir. Proveu aquesta distribució de la comunitat Edutictac sense instal·lar-la i ja ens conteu com ha anat. Això si, porta instruccions de muntatge, com els mobles suecs.

Si us atreviu a entrar en un món un poc més lliure podeu descarregar i provar Everest des del següent enllaç. Feu clic a la imatge i seguiu les instruccions.

I si teniu qualsevol dubte, a preguntar en el fòrum de la distribució Everest s’ha dit.

Gaudiu de les festes.